L’agafem amb les mans i gaudim de desfer-lo, de descobrir-ne la textura. No goteja. Té un color obscur i, quan l’observem, no som capaços de desxifrar-ne els components originals. Després l’olorem i ens evoca les visites que fèiem de petits al bosc. És una olor que, a mi, em recorda especialment l’àvia quan, abans de començar la primavera, afegia aquella “terra de mata” als cossiols per alimentar aquelles arrels que després havien de permetre créixer i florir aquelles plantes que amb tant d’amor cuidava. Mmmm… Fa olor de vida!

De cop m’envaeixen els dubtes… Com és possible que s’hagi deixat de banda aquest producte ple de vida? Com és possible que hàgim perdut la màgia d’aquest procés alquímic i que els seus components originals s’hagin convertit en problema en l’actualitat? Què ens ha passat?

Efectivament, parlem de compost: eina fonamental en agricultura orgànica.

Un dels punts clau en què es basa el mètode d’Organic Managers és la fertilitat del sòl. Per això, és molt important entendre el funcionament del sòl i de les plantes i també per què utilitzem unes tècniques o unes altres en el maneig de la nostra finca.

Tot i que hi ha moltes eines per millorar la fertilitat del sòl i la producció, aquí ens volem centrar en el compost. En parlem amb una de les persones més especialitzades en fertilitat del sòl i en compost en agricultura orgànica a Catalunya, Josep Ramon Sainz de la Maza Benet.

Per començar, ens agradaria que ens expliquéssiu qui sou, quina experiència teniu amb l’agricultura orgànica i, especialment, amb el compost.

Sóc enginyer agrònom que, després d’estar treballant en una explotació familiar de vaques de llet, cultius extensius i arbres en forma convencional, no acabava de trobar una lògica a la forma de produir, en la qual hi havia moltes incongruències i processos molt poc eficients que s’allunyaven de la naturalesa d’aquests. Això em va portar a anar a buscar altres formes de veure la producció i vaig començar fent el Màster d’Agricultura Ecològica a la Universitat de Barcelona i d’aquí em va portar a continuar amb l’agricultura regenerativa, on vaig trobar més respostes a les meves preguntes i a tancar el cercle productiu (SueloVivo). Les bases que tinc ara de fertilitat de sòls, em permeten anar integrant diferents conceptes complementaris com poden ser la Biodinàmica i la Permacultura. Per això, ens hem integrat una sèrie de tècnics amb visions complementàries i hem format GeaOrganica.

Actualment treballem realitzant formacions, assessoraments i seguiment en agricultura i plantes de compostatge.

Ens interessa conèixer de més a prop aquesta eina tan potent de l’agricultura orgànica, el compost. Suposo que abans de parlar del compost, del procés d’elaboració, de la seva maduració, de l’aplicació… ens hem de plantejar realment per a què fem les coses, no? Per a què aportem compost, amb quina intenció ho fem? Si realment adobem el cultiu o millorem el sòl?

La idea de l’aportació del compost al sòl hauria de ser la de millora del nivell de fertilitat del sòl i a la vegada aportar els elements que la planta necessita per créixer i desenvolupar-se correctament, sense desenvolupar plagues i malalties (que són conseqüència d’un desequilibri nutricional).

Per tant, què és el compost? De quins elements està format? Quin procés s’ha de seguir per elaborar-lo?

El compost és la integració de les tres parts principals d’un sòl fèrtil: matèria orgànica, minerals i microbiologia.

A partir del treball d’aquests tres elements, mitjançant una fermentació, podem produir compost.

El compost podem dir que és l’estabilització d’aquests elements per fer-los disponibles progressivament a mesura que el sòl i els cultius els necessiten. Cada cultiu, cada sòl i cada moment d’aportació tenen un compost ideal però no existeix el compost perfecte per a totes les situacions. A més, també cal tenir en compte on estem, de quins materials disposem per a generar-lo i quin maneig podem fer-li.

El compost és una de les eines més completes en la millora de la fertilitat del sòl, ja que ens aporta aquests tres elements, vitals per al nostre sòl i els nostres cultius. Amb ell estem adobant els cultius i millorant el sòl a la vegada, per a fer-lo més resilient.

Quina diferència hi ha entre compost i fems?

La diferència entre ells és la solubilitat. El fem té pràcticament tots els elements solubles i en aplicar-lo, molts es perden per lixiviació i d’altres passen a l’aigua i la planta se’ls acaba menjant encara que no els necessiti (consum de luxe), provocant un desequilibri intern. L’estabilitat d’aquests elements és el que es produeix en el procés de compostatge, i en aplicar-lo al sòl, la disponibilitat és més progressiva.

Com més mort està el sòl i més extractor és el cultiu, més fresc s’ha d’aportar el compost.

Quins són els millors elements per produir bon compost?

No és el mateix que disposem de fems de vaca amb palla o fems d’aviram sense palla, de granges convencionals o de granges ecològiques i de quina maquinària i instal·lacions per a dur a terme la fermentació, que a més, pot ser aeròbica o anaeròbica.

Existeixen unes bases de treball que cal seguir a l’hora de produir-lo, com són la relació C/N, el nivell d’humitat, la concentració d’oxigen o la temperatura, però en funció de la situació, variaran.

Quines diferències hi haurà en un compost de fems de vaca, de porc, de cavall, d’ovella o de cabra, d’aviram…?

L’origen dels fems, ens marcaran les diferents variables a tenir en compte. Cada tipus té una diferent relació C/N, una diferent humitat i un contingut en minerals específic.

Serveix per al mateix cada tipus de compost?

La idealitat d’un compost ve donada pel moment d’aplicació, el cultiu al qual s’aporta i l’estat de fertilitat del sòl.

Què ocorre si els fems per elaborar el compost duen antibiòtics, residus de medicaments, ivermectina…?

Molts d’aquests elements, gràcies al procés fermentatiu es degraden per la pròpia microbiologia i un cop madurs, aquests elements ja no estan presents. Tot i això, si es poden evitar, millor, perquè el procés de producció es millora i eficiència.

Quin és el procés d’elaboració? Què hauríem de tenir en compte per a elaborar un compost de qualitat?

El procés és una fermentació. Pot ser aeròbica o anaeròbica, nosaltres treballem bàsicament l’aeròbica, perquè és més senzilla de dur a bon port.

Cal tenir en compte que el tipus de producte a treballar també ens marcarà la dimensió de la pila però per parlar d’unes dades i maneig clàssic podem dir que hem de fer piles d’entre 1,5 i 1,8 m d’alçada, amb una humitat d’entre el 45 i el 70% i que la temperatura no hauria de superar els 65 ºC durant més d’un parell de dies. Aquest últim paràmetre és el que haurem de controlar sovint, perquè és el que ens marcarà el moment de volteig del compost.

I per elaborar-lo, hi ha algun moment de l’any que sigui més idoni? O per després aplicar-lo?

Hi ha moltes variables que ens condicionen quin és el millor moment per a la seva producció: disponibilitat del material, de la maquinària, cicle del cultiu a aportar, estat de maduració del material… no hi ha un moment ideal.

Podem dir que en cultius arboris, millor aplicar-lo durant l’hivern, quan l’arbre està parat.

Tot això que expliqueu sembla una tasca molt professional. Qui pot elaborar compost?

Tothom pot elaborar compost, la limitació la marcarà la Llei sota la qual ens regim i les instal·lacions de les quals disposi.

Actualment a Catalunya hi ha una llei que limita molt la producció de compost perquè les instal·lacions que es demanen per a realitzar-lo són econòmicament inassumibles per a un agricultor. Un ramader ho té més senzill perquè pot realitzar el compost en el mateix femer de l’explotació i amb el seu propi fem, sense entrades de productes externs.

Una vegada que hem elaborat el compost, hi deu haver alguns indicadors per mesurar-ne la qualitat. Podeu parlar-nos una mica sobre la qualitat del compost?

La qualitat ideal la marcarà l’ús que en farem i la forma i el cultiu on l’aplicarem.

La temperatura, la concentració de nitrats solubles, el contingut de nitrogen amoniacal, la riquesa mineral, la riquesa microbiològica, relació fongs/bacteris… hi ha força indicadors de qualitat que ens caracteritzaran el producte, i després, en funció de l’ús en veurem la idoneïtat.

Al compost també li podem afegir diferents elements que ens millorin la seva qualitat, com poden ser un pols de roques (diversitat mineral i energètica), preparats biodinàmics (millora energètica), microbiologia genèrica i/o específica, biochar…

I per determinar aquesta qualitat, quins tipus de comprovacions podem fer?

Per a la valoració del producte hi ha anàlisis de laboratori clàssics: pH, matèria seca, contingut de matèria orgànica, conductivitat elèctrica, relació C/N… Contingut dels diferents elements: N total, N amoniacal, P, K, Ca, Mg, Na, S, Fe, Mn, Zn, Cu, B… Contingut de metalls pesats: Cd, Pb, Cr, Ni, Hg….

Podem avaluar el compost també en funció del seu contingut microbiològic: contingut total de fongs, fongs actius, contingut total de bacteris, bacteris actius, actinobactèries, flagelats, ciliats, nematodes…

També podem realitzar una cromatografia, que ens donarà idea de com estan integrades les tres M’s del compost: Matèria orgànica, minerals i microbiologia.

I visualment i olfactiva també hi ha formes de valorar la matèria orgànica.

N’hi ha que en comptes de treballar amb compost, utilitzen “bokashi”. Què ens en podeu dir?

El bokashi és una fermentació aeròbica de curta durada que es duu a terme amb la barreja d’elements amb una relació C/N relativament baixa i que requereix molts voltejos (20) en poc temps (30 dies). S’utilitza com a estímul de la vida i els processos naturals del sòl però que el seu efecte és limitat en el temps i si el cicle del cultiu és relativament llarg (més de 2 mesos), cal fer readobades.

Actualment, hi ha una gran problemàtica amb la gestió de fems i purins a les granges, quina solució hi veieu?

La matèria orgànica per a fermentar correctament i estabilitzar-se, necessita una relació C/N mínima. En el cas del purí, aquesta C/N és massa baixa, li manca C i el procés de fermentació no permet una estabilització del producte. Tenim una gran quantitat d’elements solubles que a l’aplicar-los al sòl, en gran part es lixivien.

Per aplicar el purí, obligaria que els sòls on s’aporta, estiguessin coberts de cultiu (adobat de cobertura) o de la palla del cultiu anterior (adobat de fons). Això faria que part dels elements solubles del purí es fixessin al sòl i el contingut de matèria orgànica del sòl augmentés, fent que la seva estructura i capacitat de retenció d’aigua fos més elevada.

També facilitaria la introducció de plantes de compostatge senzilles per al tractament de les dejeccions ramaderes.

Les depuradores també generen residus sòlids. Aquests residus es poden considerar per produir compost? Què considereu del compost que es produeix?

Existeix una gran diversitat de residus sòlids produïts per les depuradores. N’hi ha de senzilla incorporació dins el procés, ja que per la seva estructura, contingut mineral, relació C/N i humitat són força semblants a les dejeccions ramaderes.

Altres residus si són molt més complicats d’integrar dins el procés i més si s’han d’utilitzar en camps de cultiu.

Si el compost té tantes propietats i és una de les eines principals en agricultura orgànica, per què considereu que s’havia deixat d’utilitzar?

Perquè s’havia promocionat molt l’adob mineral per diversos motius: facilitat de maneig, facilitat d’ús, facilitat d’aplicació i perquè està subvencionat. I, a més, genera problemes sanitaris, i la gent que venen adob, acostumen a vendre també productes fitosanitaris.

Podríem dir, doncs, que surt més rendible aplicar adobs químics que no compost?

A molt curt termini pot ser més rendible l’aportació d’adob químic, però només que pensem a mitjà i llarg termini, l’aportació de compost és molt més rendible, perquè amb el compost no només aportem els elements minerals necessaris per al cultiu, sinó que també millorem el contingut en matèria orgànica i microbiologia, augmentant la resiliència del sòl, o sigui, la seva fertilitat. Amb l’adobat químic no millorem la fertilitat del sòl, l’empitjorem.

Si pensem, per tant, en la part econòmica, quin és el cost de produir i aplicar una tona de compost?

Hi ha un rang molt ampli, entre 15 i 50 euros/Tn de cost de producció. Depèn molt dels materials que s’utilitzen i de la forma en què es produeix.

L’elaboració i utilització de compost es pot fer tant a petita escala com en produccions intensives?

Sí, sí, només cal escalar la producció.

En agricultura orgànica sovint es parla d’imitar la natura, especialment mitjançant la incorporació d’animals amb un maneig controlat. Suposem que el compost només tindria sentit si la incorporació d’animals no fos possible i que l’aplicació de compost es faria imitant al màxim la natura. Com seria això?

La millor eina per a la millora del sòl és la incorporació d’animals en pastura, però ha de ser una pastura que imita la natura, mitjançant un maneig holístic. Quan no disposem d’aquesta possibilitat, llavors entra en joc el compost.

Teniu previst oferir pròximament alguna formació relacionada amb tot això?

Sí, aquest 24 de gener fem un curs a Sant Antoni de Calonge sobre compostatge; a finals de mes estem a Tàrrega parlant de fertilitat de sòls; el 21 de febrer una jornada a la Garriga, a finals de març a Roda de Ter, a l’abril a l’Escola Agrària de Manresa…

Anem oferint formacions i xerrades de forma contínua que anirem penjant a la pàgina web de Geaorganica o es pot demanar informació o un curs a mida al correu info@geaorganica.com.